🎓 La plaça Abat Oliba llueix el seu nou nom

La plaça Abat Oliba ja llueix la placa que acredita el seu recentment estrenat nom. Va ser instal·lada el passat 25 d'abril, unes setmanes després que es publiqués en la Gaseta Municipal de Barcelona el decret de l'alcaldia pel qual la rotonda de Bellesguard passa a denominar-se plaça de l'Abat Oliba. És una decisió adoptada a proposta de la Universitat, la façana de la qual nord dóna aquesta plaça, situada a la meitat de les rondes.

Es venia a donar curs a la decisió presa en la sessió número 182 de la Ponència del Nomenclàtor de la Ciutat de Barcelona, de 13 de novembre, en la qual es va aprovar el canvi de nom.

D'aquesta manera, la plaça a la qual dóna la sortida número set de la Ronda de D'alt passa a portar el nom d'una de les figures més importants de la Catalunya medieval: l'abat Oliba, o bisbe Oliba, segons s'atengui la seva condició d'abat de Ripoll o de bisbe de Vic. Precisament, el suport dels plens municipals de Vic i Ripoll al fet que la capital del Principat inclogués en la seva llista de carrers a la figura d'Oliba ha estat fonamental per a la resolució final. La iniciativa de la Universitat havia estat aprovada també pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Antecedent del parlamentarisme

La llista de carrers de Barcelona passa a incloure al promotor de les denominades 'Assemblees de Pau i Treva'. Aquestes assemblees són considerades per part de la historiografia com el primer precedent d'una fórmula parlamentària, ja que en elles, per primera vegada, van compartir escó gent de tota condició social, en representació dels seus respectius estaments.

La primera assemblea va ser la de Toluges (1027). Encara que és posterior al concili de Alpinghi (Islàndia, 930) i de Tinvaal (illa de Man, 979), la veritat és que aquelles reunions van ser d'abast local i no van tenir la projecció general de les disposicions de les Assemblees de Pau i Treva.

Des del punt de vista eclesial, l'abat Oliba va ser una figura clau de la recristianització i repoblació de Catalunya, a través de la fundació de monestirs. De fet, va estar entre els impulsors de la fundació del monestir de Montserrat.

Cinquanta anys

L'acceptació de la proposta de canvi de nom de la plaça que hi ha davant el seu campus arriba en un moment molt significatiu per a la Universitat Abad Oliba CEU. Durant aquest curs, celebra 50 anys d'existència com a institució universitària. És a dir, mig segle de presència del grup educatiu CEU a Barcelona.

Connexió històrica

A més, aquesta decisió del Nomenclàtor reforça la connexió amb la història de la Universitat, que a l'inici de l'any va donar a conèixer les restes medievals trobades en la seva en el context de les obres de reforma del jardí del seu campus. Es tracta de restes de dependències medievals la datació de les quals (finals del XIV i principis del XV) coincideix amb el període en el qual el rei Martí l'Humà va fixar la seva residència en els terrenys en els quals avui se situa la universitat.

Aquestes restes medievals han quedat a la vista dins dels jardins de la Universitat, i també es poden contemplar des del carrer. Precisament, per a donar realç a aquestes troballes, la universitat va canviar el projecte inicial de reestructuració del campus.