🎓 La negociació a la UE es mira en el mirall econòmic

Els efectes de la pandèmia ja s'estan deixant veure, En el terreny econòmic, conseqüències afloren en les previsions fetes per institucions. No obstant això, s'estan intentant pal·liar i buscar solucions perquè les economies de diferents països, especialment la zona euro, no s'enfonsin. 

Fecha: dilluns, 13 de de juliol de 2020 a las 12:45h

La negociació a la UE es mira en el mirall econòmic

Els efectes de la pandèmia ja s'estan deixant veure. En el terreny econòmic, les conseqüències afloren en les previsions fetes per institucions. No obstant això, s'estan intentant pal·liar i es busquen solucions perquè les economies de diferents països, especialment les de la zona euro, no s'enfonsin.  

En aquesta línia, el Banc Central Europeu (BCE) va publicar les seves previsions sobre el comportament de l'economia de la zona euro, segons les quals a mitja eurozona el PIB serà de 8,7 %. En el cas d'Espanya, la institució preveu que el PIB es contregui un 10,9 %.

El BCE també disposa d'un programa que té com a objectiu la compra de deute públic i privat. En aquest sentit, “la compra de deute espanyol ha augmentat un 6,8 % entre maig i juny”, explica l'assessor econòmic de l'Ajuntament de Barcelona i professor en la nostra universitat Albert Guivernau.  

En el cas espanyol, el país “va representar un 21,5 % del total de deute comprat pel BCE, quan a Espanya li correspondria un 11,9 %”. Des d'aquesta perspectiva, segons aquest expert, “es dedueix que el BCE està sostenint el deute espanyol molt més del que correspondria”.

Sobre el capítol del repartiment del deute, Guivernau recalca que “el país més afavorit per les compres de deute del BCE al juny ha estat França”. D'altra banda, la compra del deute d'Itàlia “ha estat del 9,2 % del total del deute comprat pel BCE, molt per sota de la clau del seu repartiment, que és del 17 %”. Això significa que “el deute italià aguanta molt millor que el francès i l'espanyol”, segons aquest expert. 

“Des del punt de vista del deute, Espanya i França són els països més vulnerables”, conclou el professor Albert Guivernau. No obstant això, a diferència d'Espanya, “França té una capacitat de resiliència econòmica molt més gran que l'espanyola i la seva economia és molt més interdependent amb l'alemanya que la nostra”.  

Un altre país que té “una economia molt més integrada a Europa” és Itàlia i, encara que tant l'economia d'Espanya i Itàlia “és altament estacional” pel turisme, la italiana té un “teixit industrial més fort”, afirma aquest expert.

Tot això el porta a treure conclusions en el terreny polític. França “s'ha mogut ràpid” i el nou govern “representa un gir pronunciat cap a postulats liberals conservadors; seguirà el que faci Alemanya”. A més, respecte a Itàlia, “ja es parla molt menys de la inestabilitat política”, assegura Guivernau.  

En aquest context, caldrà redoblar esforços per aconseguir un front comú dels països del sud en la negociació del fons de reconstrucció, cosa que, com s'ha vist, no serà tan senzilla com semblava a priori. De fet, el més probable és que, finalment, “l'ajuda europea sigui reduïda i condicional”, conclou l'expert.

La negociació a la UE es mira en el mirall econòmic