🎓 Ponència en Roma per al simposi internacional iberoamericà

La setmana del 17 al 20 de setembre de 2018 se celebra a Roma el macro-simposi internacional iberoamericà "A la llum de Roma. Santos i santedat en el barroc iberoamericà", amb un elevat impacte internacional per la gran quantitat de participants i el prestigi de les entitats organitzadors (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Universitat de Sevilla, Università degli Studi Roma Tre, Musei Vaticani, Biblioteca Nazionale Centrale vaig donar Roma, Real Acadèmia d'Espanya a Roma, Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyola, Hagiography Society (EUA), Hungarium Hagiography Society (Bulgària), Associazione italiana per lo studio della santità, dei culti i dell' agiografia Rieti (Itàlia), CEIBA i Centre vaig donar Studi Sulla Cultura i l'Immagine vaig donar Roma (Itàlia).

En el mateix participa com a ponent la professora i vocal de la comissió del Programa de Doctorat en Humanitats CEU CEINDO, Dra. Rosa Mª Alabrús Iglesias, a qui recentment el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha prorrogat el seu projecte de recerca i innovació (La religiositat femenina en la Catalunya moderna. Ss. XVI i XVII), l'objectiu fonamental del qual és l'estudi de les veus femenines conventuals, els seus escrits, la seva influència, la seva capacitat de transmissió de coneixement i saviesa a l'educació i en la societat, els seus plans per millorar el context que els va tocar viure marcat per la crisi i els inicis de la decadència de la monarquia hispànica.

En el simposi internacional, la ponència de la Dra. Alabrús ("Santedats femenines que van prosperar i processos fallits de beatificació i canonització en el Barroc") examina el contrast entre la ràpida canonització de Teresa de Jesús, que va ser elevada als altars en tan sols quaranta anys després de la seva mort (1582), i alguns casos de religioses catalanes com Ángela Serafina i Hipólita de Jesús de Rocabertí, mortes en 1608 i 1624 respectivament, els processos de les quals de beatificació i canonització no van culminar feliçment per a la seva memòria.

El cas de Serafina és el d'una monja caputxina que va gaudir d'enorme popularitat en el seu temps i la causa del qual de beatificació, en 1683, es va encallar pels perfils de la seva personalitat (vídua amb fills, havia sofert un procés inquisitorial...). Respecte a la dominica Hipòlita de Rocabertí, el seu nebot el Mestre General de l'Ordre de Predicadores Juan Tomás de Rocabertí, en 1671, va recolzar el seu procés de beatificació, que es va bloquejar a Roma entre altres raons pel debat generat, no gaire més tard, entre alguns teòlegs de la Universitat de Salamanca sobre els seus escrits.